dimecres, 21 de març de 2018

Tocats per la poesia

Al llarg de la meva dedicació professional com a docent de llengua i literatura catalana, sempre he tingut com a argument conductor de la meva activitat fer de l’alumne un bon lector i un bon escriptor. Repeteixo sovint un precepte que recordo haver pres de Josep Maria Espinàs: Qui escriu bé, pensa millor. Tanmateix, l’experiència mostra que aquest no és un recorregut fàcil, ja que una llengua cal ensenyar-la des dels seus fonaments i hi ha una part de feina pràctica que implica seguir un camí més aviat àrid, marcat pels rigors de l’aprenentatge teòric, memorístic i repetitiu. Aquesta és una condició que la moderna pedagogia sembla haver bandejat. En aquest context, he considerat sempre la literatura, i el discurs poètic de manera particular, com una possibilitat per fer més amè i portable aquesta part de camí, sobretot quan ja es disposa d'alguns fonaments; i també com l’objectiu final de tot el procés educatiu. Visc la literatura, aquest instrument aparentment inútil per a la vida pràctica cap a la qual sembla tot enfocat, com un gaudi i com una necessitat, i és això procuro transmetre als meus alumnes o, si més no, intento rentar-los la mirada del prejudici que els n’allunya. A ningú escapa que l’era digital ens distancia del llibre i que les coordenades ideològiques en què ens movem no incentiven precisament els valors de la intel·ligència i de l’esforç, que són precisament els dominis de l’humanisme.

Tocats per la poesia, l'argument i la matèria d'aquest blog, s'inscriu dins de la dinàmica que acabo de descriure: és el resultat de l’experiència pedagògica realitzada al llarg del curs acadèmic 2016-2017 amb els nois i noies integrats de tres grups de 1r de Batxillerat de l’institut L’Alzina de Barcelona.

EL REPTE
La voluntat implícita (i explícita) d'aquest projecte pretén fer la poesia una realitat tangible, viva, activa en l’expectativa intel·lectual i emotiva dels alumnes, i, en conseqüència, trencar-ne la seva reducció a un coneixement acadèmic que molt més sovint que no voldríem queda lluny de la sensibilitat d’uns joves que ja formen part d’una generació molt tecnificada, poc educada en la mirada i l’escolta de tot allò que no vingui filtrat per la dimensió digital o per maneres de funcionament excessivament pragmàtiques.

ELS OBJECTIUS
1r. Despertar la pulsió poètica de 90 alumnes de 1r Batxillerat, a partir d’un complex treball de recerca, lectura, anàlisi i creació sobre una figura poètica en actiu. Un grup tan nombrós és necessàriament heterogeni pel que fa a interessos, nivell i procedència (cal remarcar que s’ha comptat fins i tot amb alumnes nouvinguts exempts de l’assignatura de Llengua catalana).  He procurat de fer agrupacions equilibrades de 3 alumnes als quals he assignat un poeta. En total, els autors que han accedit a participar el nostre projecte han estat una trentena, i són els següents: Marta Sierra Pérez, Xavier Zambrano, I. León llop, Andreu Subirats, Cèlia Nolla, Joan Margarit, Anna Gual, Jaume C. Pons i Alorda, Joan Todó, Víctor Obiols, Blanca llum Vidal, Laura López, Toni Gol, Mireia Calafell, Isabel Ortega, Dolors Miquel, Josep Pedrals, Jordi Mas, Eduard Carmona, Francesc Prat, Francesc Culleré, Anna Aguilar-Amat, Dolors Coll, Adrià Targa, Lluís Urpinell, Jordi Llavina, Sònia Moll, M. Antònia Massanet, Lluís Calvo, David Figueres i Hermínia Mas.

2n. Treure el rendiment màxim dels recursos tècnics a l’abast de l’alumnat: mòbils, tauletes tàctils, ordinadors, càmeres de fotografia, programes d’edició, per adquirir, en primer lloc, habilitat en la recerca i, en darrer terme, de la potència creativa dels nois en la factura última del documental.  En aquest sentit, cal afegir que s'ha treballat amb instruments d'enregistrament (vídeo, preferentment, àudio i, en algun cas que les distàncies ho han requerit, videoconferència) i d'edició de tota mena.

3r. Potenciar el contacte directe amb la poesia fora de l’aula a partir de la trobada personal amb els poetes. Les entrevistes s’han realitzat en els domicilis particulars dels escriptors o en espais (bars, jardins, facetime, etc.) pactats prèviament. Això ha implicat en alguns casos viatges per diferents indrets de la geografia catalana (Berga, Sant Cugat, Tarragona, Vilafranca del Penedès). En moltes ocasions s’ha completat aquest procés amb l’assistència a actes poètics o presentacions d’obra nova (en locals com L’Horiginal i en llibreries, preferentment). Cal remarcar, en aquests casos, una doble satisfacció: la dels poetes, per constatar la presència de gent jove en els seus actes; i la dels alumnes, que es troben presenciant un tipus d’actuacions per a ells del tot noves i que els acaben interessant.

EL DOCUMENTAL

El documental ha estat la tècnica de treball que ha calgut desplegar i portar a terme. Cada documental ha d'incorporar una sèrie de parts que, més o menys, han estat respectades: la construcció biobiblogràfica de l'autor o autora referits, una recreació en format videolit d'un poema seleccionat i comentat i l'edició de l'entrevista al voltant de la qual gravita tota la recerca.