divendres, 16 de juny del 2017

Poetes d'avui: Jaume C. Pons Alorda



Autors: Èric Ghazal i Oriol Rius

Poetes d'avui: Hermínia Mas






Hermínia Mas 

va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960. Durant alguns anys ha viscut a Barcelona. Però actualment resideix a la Garriga amb el seu marit i els seus dos fills. Es va llicenciar en filologia catalana i es va especialitzar en l'autoaprenantatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Així, treballa de professora a una Escola Oficial d'Idiomes. Va començar escrivint poesia, però actualment la seva activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil.

Poesia

Premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor (2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes com Dels trobadors als nostres diesContemporàniesDe mar a mar. Antologia de poetes catalans i portuguesosReduccions i Gest.

Narrativa

En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires.

Autors: Carles Pamplona i Daniel Serrano

divendres, 9 de juny del 2017

Poetes d'avui: Dolors Miquel






Dolors Miquel Abellà

(Lleida, 18 de juliol de 1960). Després d'alguna incursió jovenívola, la seva aparició en l'escena pública catalana ocorre cap a la segona meitat de la dècada dels anys 90. Des d'aleshores, i amb períodes en els quals se n'ha apartat de manera voluntària, ha anat publicant llibres, col·laborant amb articles en la premsa escrita i oferint recitals, xerrades o bé participant en actes culturals, o fins i tot organitzant-los.

Obra

Dolors Miquel ha publicat nombrosos llibres de poemes: El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Transgredior (1999), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004) i Missa pagesa (2006). Com a prosista, ha publicat Maruja Reyes sóc jo (1992). També ha publicat un número i mig de la revista La Verge Peluda (2002). La seva obra poètica li ha valgut diversos premis, entre d'altres el Premi Rosa Leveroni (1989) i el Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005) i Gabriel Ferrater (2006). 


Autores: Blanca Ezquerro, Phily Pizarro i Micaela Rocha


divendres, 5 de maig del 2017

Poetes d'avui: Maria Dolors Coll Magrí





















Maria Dolors Coll Magrí

Nascuda a Almenar (Lleida). Professora de llengua i literatura. Lectora a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, a Polònia (1989-1992). Finalista dels premis literaris Rosa Leveroni (1981) amb el poemari posttitulat Però Venus no ho sap, i Marià Manent (2001) amb Mals pensaments i altres animals de companyia. Ha publicat els llibres de poesia Rés a mida (2000) i Niu en blanc (2002) a Pagès Editors. En Sordina (2014) Meteora. Viu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

Poema XIX (Rostoll)

Us porto encallats a l’extrem de la tràquea,
Just abans que es bifurqui en els bronquis.

Allà baix on la meua trena
rossa,
inacabable
escala,
no
arriba.

Tant se me’n ressent l’alè, el braç
que des de la laringe en va us allargo,
la mà ramificada
en bronquíols, els bronquíols.

Com podrà l’oxigen en un nou
impuls destravar-vos,
si a la sang li’n falta?

Des del nostre punt de vista, aquest poema és el que millor expressa el sentiment de l’autora en escriure el seu llibre possiblement fonamental, Rostoll. El tema no és altre que el dolor i la incapacitat a l’hora de superar la pèrdua dels seus pares. No és un dolor abstracte ni una simple projecció literària del dol el que fixen les imatges intenses del poemari, sinó que ens parla d’un dolor físic, gairebé orgànic, intestinal, del qual no es possible desprendre-se’n, tot i que sí absorbir-lo per mitjà del procés del dol que en representa l’escriptura. Porta els seus pares a la sang. El poema transmet desesperació: el dolor queda encallat a la tràquea, no el pot expulsar.

Autores: Katherine Ríos i Dana Simedroni


dilluns, 24 d’abril del 2017

Poetes d'avui: Josep Pedrals i Urdàniz



Josep Pedrals


Josep Pedrals és un poeta i recitador nascut a Barcelona l’any 1979. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec, segons diu. Durant uns anys va fer de llibreter, mentre començava a escampar la poesia des de diversos fronts. Des de 1997 es dedica a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat del vers.
Ha actuat per Europa, Àsia i Amèrica en tot tipus de festivals i cicles. Ha estat premiat en diversos concursos de recitació, entre els quals l’internacional d’Osaka (2009).
 Ha treballat en la divulgació de la poesia i imparteix conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat en escoles, instituts i universitats d’arreu del món. També imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Ha desenvolupat espais de poesia en ràdio i televisió i ha col·laborat en espais d’art i cultura de diverses publicacions. Ha coordinat, durant 13 anys, amb Ferran Garcia, l’associació HORINAL, des d’on han organitzat el cicle de recitals del bar Horiginal de Barcelona i altres festivals i cicles poètics diversos. Actualment, encunya un neologisme cada setmana per a la revista Time Out Barcelona i fa recomanacions culturals al programa Àrtic de BTV.

Ha estrenat diverses obres de teatre breu i va codirigir l’espectacle transdisciplinar Wamba va!
 Entre maig i juny de 2012, el teatre La Seca va programar el cicle Josep Pedrals, amb les obres En comptes de la lletera i El furgatori. El juny de 2014 va estrenar l’obra Safari Pitarra al TNC. És lletrista del musical Fang i setge i va formar part de la banda de funky-pop Explosion Bikini i del duet Guillamino+Pedrals. Actualment lidera el grup de pop irònic anomenat Els Nens Eutròfics.
 També intervé en espectacles poètico-musicals amb Xavi Lloses, com ara Eufèmica au Fènix i El dubte melòdic.
 El juny de 2013 va guanyar el premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any anterior per El romanço d’Anna Tirant, i el desembre de 2014 el premi Time Out al millor creador de l’any a Barcelona.
Els formatges de Pedrals


Autores: Anna Gibert, Irene Mata i Nina Torralbo
SaveSaveSaveSaveSaveSaveSaveSave