 |
| Foto de Marta Huertas |
Anna Gual
Anna Gual neix a Vilafranca del Penedès, el 1986. Estudia
batxillerat tecnològic i, després de deixar la carrera d’enginyeria, inicia la
carrera de Comunicació Audiovisual. Des del 2006 porta el blog No caic, em
tiro (premiat amb el Premi al Millor blog escrit en català als Premis
Vila de Martorell 2012). Descoberta per l’editorial
LaBreu Edicions, l'any 2008, amb només 22 anys, publica el seu primer
llibre, Implosions. Del 2011 fins ara ha guanyat 7 premis
literaris que l'han permès demostrar que la seva obra poètica és trencadora. De
fet, se la considera una de les veus joves més trencadores i fresques de la
literatura catalana actual, i destaca per la seva versatilitat.
"Transfusió"
"Transfusió" és un poema que està inclòs dins
del llibre Símbol 47 (2015). En tot el llibre podem veure que treballa
amb el vers lliure i la rima blanca preferentment. El conjunt poètic
és críptic, i exigeix del lector un exercici de reconstrucció poètica d'un
missatge que tracta precisament d'això, del sentit de l'escriptura, del vers i
de la paraula. En efecte, la poeta experimenta
i jugar amb els versos per incitar a pensar el lector. Si rellegim el poema que
ens ocupa diverses vegades, advertirem que se'ns parla sobre lofici de
l'escriptura i com el poeta fa de les paraules un subtil instrument de
comunicació. A parer nostre, els poemes més destacats del llibre
són "Maldestres", "Transfusió", "Sota
la cascada" i "Blat i Ordi".
Són diverses les veus poètiques a què Anna Gual reconeix
el deute de la influència. Entre les catalanes, caldria mencionar l'ascendència
de Màrius Sampere i d'Antònia Vicens. I pel que fa a la poesia irlandesa es
reconeix admiradora del vers Samuel Beckett.
TRANSFUSIÓ
Imagina unes mans perforades
on en lloc de sang hi cauen paraules.
Per tant l’escriptor
és un trau
que evoca mots.
on en lloc de sang hi cauen paraules.
Per tant l’escriptor
és un trau
que evoca mots.
Un pou que escup llenguatge.
I les paraules
són també forat i fan forat.
L’escriptura com a construcció del buit.
I les paraules
són també forat i fan forat.
L’escriptura com a construcció del buit.
Com el cingle que m’escriu
mentre em precipito.
Autores: Estefany Coreas, Yasmín de los Santos i Eva Roda
mentre em precipito.
Autores: Estefany Coreas, Yasmín de los Santos i Eva Roda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada